Jornada apoteósica dels KuKus en diferents escenaris.
Mentres els “core business” dels KuKus (Manel / Francesc) es dedicaven a fer una impressionant ruta, la secció triatleta dels KuKus (Abel / Carles) participaven en un dels aconteixements més importants de l’any (la GARMIN BARCELONA TRIATLÓ)
La ruta… Sabadell – Castellar – Guanta – El Farell – Pic dels Vents – Carena del Puig de la Creu – Castellar – Sabadell.
Han estat quasi 50 km i 1.000 metres de desnivell!!!! — apoteòsic!!!
Hem anat fins Guanta pel camí de la Salut des de Togores, amb una lleu parada técnica per tal d’injectar al nostres cosos unes barretes i un gel per tal de poder fer front a lo que ens quedava per fer… pujada continuada fins al cim del Vallès (El Pic del Vent és una muntanya de 815 metres que es troba al municipi de Caldes de Montbui a la comarca veïna del Vallès Oriental).
Una vegada allà, amb unes vistes espectaculars del Vallès, iniciem el camí fins la Carena del Puig.
Ruta dura, pel fet que pràcticament els 1.000 m de desnivell estan en els primers 25 km.
LA SECCIÓ TRIATLETA també triomfa en la la GARMIN BARCELONA TRIATLÓ)
En aquest punt, us deixaré la descripció de la diada per part del Carles
Trionfants…estratosferics…desorbitants…..tios…no tinc paraules per descriure tot el que vaig/varem viure ahir amb l’Arobo….a quí hauré d’agrair eternament el haver-m’he incitat a iniciar-m’he en el món de les triatlons……tios….això es una droga i estic enganxat del tot……..ja estic planificant la temporda vinent (entre 5-6 triatlons)…no puc deixar-ho…..el nivell d’adrenalina está fora de límit…i el “subidón” que generes es indescriptible. Lo d’ahir……………….no tinc paraules.
El triatló de Banyoles em va anar molt bé com a bateig (Petit…controlable…divertit)…però lo d’ahir ja va ser jugar “la major league”….per número de gent, per organització, per nivell….per ambient….per tot.
A continuació, miraré de fer una petita i modesta crónica de com va anar ahir………tot i que em serà molt difícil de poder ser concís i no deixar-m’he detalls.
La festa va arrancar sobre les 9:00h del matí, quan el Sr Arobo em va pasar a recollir per casa. Jo ja anava espitadillo, i haig de reconeixer que fins hi tot la nit avanç em va costar molt de dormir. Ens possem en marxa, i primer “contratemps”: Un amic de l’Arobo que fa la distancia olímpica ens informa de que hi hà mar de fons i han hagut de modificar la natació……..primera incertesa……nedarem….no nedarem…farem menys distancia…..amb els dubtes en ment, ens diriguim cap a la cursa, i després de fer algún tomb aconseguim aparcar el cotxe. Aquí es on l’Arobo descobriex una dels meves “armes” de combat……..la SCOTT CR1 full carbonium…..no pesa…es ultra lleugera….i roda com un rellotge suís..clic…clic…clic…
Per fí arribem a la zona de reunió….quín ambient…!!!!!….i quines tíes..!!!!! (només per això ja val la pena dedicar-se a això)..només elles ja mereixeríen una crónica apart….hi hà un munt de gent, i de seguida ens acoplem a veure una mica de la cursa ciclista dels que corren la distancia olímpica….veure tota aquesta munió de persones cridant i aplaudint cada vegada que la gent passa es impressionant….aquí tinc el meu primer “subidón” d’adrenalina, i començo a notar que el cor se m’accelera.
Al cap d’una estona decidim entrar ja als boxes i començar a col-locar el material……aquí altre vegada alegoría al carbono, als cossos fibrats…a les chatis de cos 10……l’Arobo ja no sap on mirar…jo crec que li está creixent el cabell i tot (jeje)..!!!!
Tot en ordre, aprofitem per anar a fer un vol i reconeixer la zona de natació (que han modificat a última hora). Queden pocs minuts, i la tensió i l’emoció es comença a notar..el ritme cardíac s’accelera….això comença.
Amb l’Arobo ens desitgem sort (doncs sortim en tandes diferents)…i procedeixo a situar-m´he a la línea de sortida….tots a la sorra esperant per sortir…l’Arobo a l’altre costat de la balla expectant….taps a les orelles..gorro de natació…..ulleres…i pulsacions a mil..!!!!!…sona la botzina i tothom a córrer…..m’en vaig el més a la dreta posible a veure si trobo poca gent i puc nedar……..la jugada em surt bé, doncs en tot el recorregut, em trobo amb prou feines 3 o 4 persones. Vaig agafant ritme i vaig adelantant gent….adrenalina a tope….gairebé sense adonar-nos, ja sóm de camí cap a la sorra. Sortim de l’aigua, i camí (llarg de la hostia degut al canvi de traçat) cap als boxes per agafar la bici. Aquí, transició un pel llarga, doncs m’haig de netejar bé els peus, i possar sabates de bici
Srs….aquí comença el xou..l’espectacle en majuscul-les………es el moment de verificar si la SCOTT CR1 full carbonium está a l’alçada (o jo a la seva..millor dit)……agafo el carril d’acceleració..sabates fixades als pedals…i a ciclar…..començo a agafar velocitat amb el plat petit, però avanç del primer km, passo a plat gran…..em sento bé, potent de cames i amb forces per moure bons desarrollos……dins d’aquest primer KM, i avanç ded llançar el meu atac demolidor, aprofito un pla amb certa baixada per ingerir un gel (segons táctica amb Arobo, lo seu era pendre el gel al principi de la bici, per a que fes efecte entre el final de la mateixa, i l’inici del correr)…fer un bon trago d’aigua..i……AL ATAQUE…!!!!!!
Començo a ciclar a bon ritme….el contaquilometres s’enfil-la a puntes de 37,5/38 km/h i avanço gent a tot drap (també es veritat que m’avançen tios amb màquines i cames molt mes potents que les meves)….avanç del final de la primera volta, m’associo amb un pájaro per fer relleus, i fem gairebé 5 km alternant la posició…..la sensació, espectacul-lar……..al final, cadascú segueix el seu ritme, i enfilem la segona volta encara més apoteósica…..em dic a mí mateix…xaval…queden 10 km de bici…ara s’ha de donar tot, doncs ja no hi haurà més posibilitat, i aquesta CR1 encara no ha arribat al limit…….sprint final, a cap al carril de boxes. Segon terç de la cursa completat.
Canvi ràpid de calçat, i cap a córrer els últims 5 km (que realment tothom va coincidir en que no deuríen haver-hi 5 km, doncs els temps van ser molt bons per la distancia a recorrer). Aquí, coneixedor de les propies limitacions d’un mateix, em decanto per agafar un ritme cómode, que no em destrossi, i que em permeti recuperar una mica de l’esforç de la bici……..aquí, si que em va pasar força gent, però això ja era lo de menys…..anar cremant metres, i a mida que s’acosta el final….un altre important pujada d’adrenalina….cada cop mes gent que t’anima i t’aplaudeix (i això que encara no em coneixen……el día que faci algo gran ja serà de traca i mocador)…arribes als últims 100 metres amb catifa blava avanç de l’arribada, i dono tot el que em queda (que es gariebé res) en un super sprint (ja que la gent t’ha vigut a veure, donem-li espectacel…!!!!) fins pasar la línea de meta…..SRS..!!!!…això s’ha acabat….ho he fet….PRIMERA GARMIN amb categoría SPRINT completada…i amb solvencia i dignitat…….
En aquest moments, em venen tota una barreja d’emocions, totes al mateix moment, que són molt difícils d’explicar…..cansat (i molt) per l’intensitat de l’esforç…..però al mateix temps emocionat…satisfet…i relaxat per haver aconseguit un objectiu pel qual m’he estat preparant durant força mesos. També vaig tenir un petit moment de tristor pel fet de veure que allò per lo que t’has estat esforçant amb il-lusió durant tant de temps s’ha acabat…….
Mentre em recupero amb un plàtan, aigua, Powerade i demés coses que em van donar, em faig la foto oficial (que espero a que la penguin per comprar-la….com a mínim per ser la primera vegada)…i espero l’arribada de l’amic Arobo…..que finalment apareix entre la multitud…fet pols, trinxat, però amb la cara de satisfacció per l’objectiu complert…les seves primeres paraules van ser: 1 hora 19 minuts 21 segons (segons el seu auto cornometratge) brutal..!!!! Si senyors..i es que aquí l’Arobo també va fer una cursa brutal…nedant com un campió….volant amb la Mendiz…i aguantant el tipus corrent com un “jabato”.
Poc a poc anem prenent aire, recuperant un ritme cardiac “normal”, i del cap no paren d’aflorar records inmediats de diferents moments viscuts per cadascú de nosaltres….el nedar a sigut mol xul-lo…doncs jo amb la bici he volat, doncs a mi…..i així sense parar fins a recollir les coses i anar cap al cotxe.
Just mentre carreguem les coses sonen els movils…SMS…la mega organització de Garmin ens ha enviat al móvil els temps de cadascú….El meu temps total: 1h 15min i 47 seg…..imparable…!
Seguint comentant la jugada anem cap a casa…..no paren de sortir comentaris i detalls de la cursa….les polsacions ja van a ritme normal però el cervell no para de pensar..i recordar…i pensar..i tornar a recordar…..
Finalment arribem a casa…última abraçada trionfant amb l’amic Arobo…i a descansar….ha esat un día brillant…… excitant…. emocionant, i on cada segon transcorregut a sigut intensament viscut i serà llargament recordat.
Com he dit anteriorment……..això es una droga…..i a mí m’ha ben enganxat…No tinc paraules!!!!
Sabadell a 17-10-11 (día 1 després de Garmin)
